dissabte, 13 de març de 2010

Ritualitat i llibertat


El duc Dìng preguntà: “El senyor empra els súbdits i els súbdits serveixen el senyor: ¿de quina manera ha de ser això?” Confuci respongué: “Que el senyor empri els súbdits usant ritualitat; que els súbdits serveixin el senyor usant lleialtat”
Tornant a les sentències de Confuci... aquesta sembla parlar de la utilitat del ritual. Sóc conscient que visc en un món, i sobretot en un entorn cultural, en el qual la ritualitat està molt abandonada. Públicament no s’observa gairebé cap mena de ritual i tenim uns governs que fan gala de saltar-se a la torera tota la ritualitat. Estic temptat de pensar que és una forma de fer creure falsament als ciutadans que gràcies a això tots som més lliures, però ara no hi entraré.
Confuci sembla parlar del ritual com a garantia, precisament, del dret dels súbdits, i trobo que la idea no està mal plantejada. Allò que priva verament de llibertat és estar sotmès a l’arbitrarietat del superior, i res no és més llunyà de l’arbitrarietat que el ritual. Si actuem segons el ritual, els nostres drets estan assegurats, el nostre servei serà just, evitarem l’abús i el servilisme i contribuirem al bé. Per contra, quan manca el ritual es pot caure en els abusos i en el servilisme, podem passar de la justa humilitat de tots a la humiliació de l’inferior.
Se que visc en un mal moment per defensar la ritualitat com a element de la justícia, però no deixo de veure que la seva absència dóna lloc fenòmens d’allò més curiosos a tots els nivells, des de la manipulació i l’abús utilitzant els sentiments fins el servilisme més llagoter que es troba en algunes organitzacions que s’han alliberat del ritual, fins a la general manca de cura en el comportament públic de molts ciutadans i de molts polítics. Tot plegat sembla que és per pensar-hi...

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis