dimecres, 25 de novembre de 2009

Rellegir


-“No és un plaer revisar amb perseverança els coneixements ja apresos? No és un plaer rebre a casa els amics vinguts d’un país llunyà?”

Aquesta sentència de Confuci fan referència a l’hàbit de la relectura de la tradició, de la del que ja sabem per ampliar-ne el sentit. Jo no sé si avui es llegeix o no, perquè el tòpic diu que no, però hi ha molta gent que llegeix força, però certament que es rellegeix poc, fins i tot els qui sembla que ho hauríem de fer més.
Entenguem-nos, no es pot rellegir tot, hi ha coses que amb una vegada n’hi ha prou, però hi ha textos que, tantes vegades com els llegim, tantes vegades com n’anem traient quelcom, o hi anem afegint quelcom.
Això té el seu interès perquè, durant una vida pot donar lloc a una gran riquesa, però a través de les generacions dóna lloc a una cultura. Una cultura que no es rellegeix està destinada a la “desertització”.
Com a monjo, la relectura dels Salms, i de l’Escriptura tota, però especialment dels Salms, ha de ser la base de tota la resta, però reconec que en aquest món en el qual qualsevol dominical de diari m’aporta més informació que els Salms, i en qual la informació és el tot (societat de la informació en diuen...), és una cosa que em costa de fer.
Amb tot, com Confuci, trobo que és un plaer rebre a casa amics vinguts de lluny... més plaer que canviar cada dia de veïns...

dimecres, 11 de novembre de 2009

La justícia i els guanys


El mestre digué: “El savi és entès en justícia. L’home neci es entès en guanys”

Suposo que aquí parla de justícia més enllà de lleis i decrets. Sembla clar que la justícia duu als guanys; la justícia duu als guants certament, però a uns guanys que, normalment, no s’han buscat en si mateixos i que, a més, acostumen a estar ben repartits.
Em fa pensar en allò de nostre Senyor: “Busquen primerament el regne de Déu i la seva justícia, i el demés us serà donat de més a més” (Mt 6,33). Buscar primerament la justícia, entendre en justícia més que en guanys, segurament sigui un camí de felicitat, però, tanmateix, mirem d’entendre sovint més en guanys que en justícia, i fins hem estat educats, en una certa mesura, en aquest sentit. Vèncer això, comprendre que el guany de la justícia és més elevat que el guany sense justícia, no només no ens hauria dut a aquesta crisi que vivim, sinó que probablement ens dugui a un entorn força més equilibrat i feliç, malgrat que a curt termini potser deixem de guanyar alguna coseta...

dimecres, 4 de novembre de 2009

No pensar mal


El mestre digué: «Dels tres-cents Poemes, un vers que els cobreixi tots seria el que diu: “no pensar mal”»
Una petita frase que resumeix tota la saviesa dels tres-cents Poemes, “No pensar mal”... es diu de pressa. No diu “no pensar malament” sinó “no pensar mal”.
Pensar mal, pensar el mal, pensar coses malignes... Sí però no, pensar mal de forma incomptable... el mal no només es fa, també es pensa, es produeix mentalment.
Pensar mal és dur mal al món, de fet, una cosa que sovint fem i a la qual no donem importància, potser per allò que tenim que el pensament sembla que no tingui més conseqüències que ell mateix. El mal que pensem, però, queda, no desapareix així com així, roman i actua en una cadena d’eleccions i decisions, es multiplica. El bé també, afortunadament.
Hom se sorprèn sovint pensant mal, o sigui, duent mal al món, o no s’hi sorprèn, perquè no ho veu. En el fons la cosa seria adquirir una visió bona del món per a poder pensar bé enlloc de mal. Però, com no pensar mal, si veiem mal?
M’ha vingut al cap allò de la teoria d’Evagri, que cal fer el bé per poder adquirir una visió correcta. Cal la pràctica del bé per poder pensar bé, per adquirir un coneixement autèntic de la realitat.
En fi, hi hauria de pensar més suposo... No pensar mal, en tot cas, sembla que és quelcom important, quelcom en que cal esforçar-se. Cal no dur mal al món.

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis