dimecres, 7 de maig de 2008

Sobre un quadre de Rembrandt, preguntes i respostes


Un vell assegut al costat d’una finestra oberta, en un àmbit blau i espaiós d’aire oriental, cobert amb volta, llegint un gros llibre, obert sobre una taula rodona coberta amb un ric drap de brocat.
Què volia pintar Rembrandt? Què perseguia amb un quadre aparentment gratuït, sense un argument, que no és una escena bíblica, ni un sant… ni tan sols un quadre de costums? Qui és aquest vell i on és?
Les notes erudites diuen si es tracta de St. Anastasi, o d’un savi en general. En tot cas és un vell que llegeix mira sense massa interès, de gairell, un llibre obert i que, malgrat el fred, perquè va abrigat i s’aïlla de terra, ha obert la finestra per deixar entrar una llum blanquíssima.
Aquest quadre m’ha fet pensar des que el vaig veure. Sé per experiència que no pintem perquè sí; en un quadre pensat, cada objecte, cada reflex de llum, té un perquè, un perquè formal de línies i taques que s’equilibren, i un perquè profund que moltes vegades queda en el cap del pintor.
Som en una casa d’àmbits grans i amb moltes portes petites, una casa ben il·luminada amb un pati però amb finestres més aviat petites, una casa feta de dins cap enfora… som en un palau antic o en una basílica, i de color blau, no de qualsevol color, i un vell ha obert una llibreria, dessota de la qual hi ha una mena de mussol esculpit, un mussol, no qualsevol ocell, per rellegir un llibre que ja coneix al costat d’una finestra oberta en la solitud d’una volta.
La pregunta subsisteix. Qui és aquest home? On és? Per què va pintar això Rembrandt als vint-i-cinc anys? I potser també, per què m’hi he fixat ara jo, que en tinc vint-i-set?
Aquest vell és un savi, és el savi es podria dir. El savi que és aquell que re-llegeix, re-elabora, allò que ja sap, obre la finestra malgrat el fred, perquè s’han de tenir les finestres obertes, i que viu en aquest immens espai buit, oriental, que és la casa de la saviesa, perquè la saviesa ve d’orient. El savi és allò que algú de vint-i-cinc anys no és, encara hi ha massa coses que s’han de llegir per primer cop… per molt que hagi estudiat, però potser és allò que vol ser… i per això ho pinta… i per això s’hi fixa…

1 comentari:

Anònim ha dit...

La setmana passada tenia reunió de grup bíblic. És una trobada que fem un cop al mes. Aquest any estem tractant els llibres sapiencials i a mi em tocava escriure sobre el llibre de la Saviesa. La sorpresa que em vaig emportar quan, en un moment de pausa, vaig venir a veure Stoudion i vaig trobar aquest quadre comentat. Mai l´havia vist i em va interessar molt el que explicaves. Fins i tot, posats a veure-hi relacions, vaig associar-lo a una frase del capítol 6 que ve a dir que la Saviesa espera tan sols que obrim la porta. Em va semblar que de porta a finestra... Que era el mateix, vaja. I vaig citar aquest quadre i el comentari que en fas. En Llorenç, que és un dels que sap més del grup, va dir que és molt jueva aquesta idea que per ser Savi no cal esforç perquè la Saviesa entra quan se li obren portes i que fins i tot, en algú que es resisteixi a deixar-la entrar, Ella també podria fer-se pas. En aquest pensament, doncs, no hi ha esforç per aconseguir. És deixar-se fer.

Montse

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis